dimecres, 12 de maig del 2010

Cinema Català

Bé, avui a la tarda he vist per tercera o quarta vegada la pel·lícula de Coronel Macià i m'ha vingut al cap una cosa que d'altres vegades també he pensat, s'hauria de posar esforços en fer cinema català de qualitat i de pas explicant fets de la nostre història. Primerament des del meu punt de vista està molt bé tenir pel·lícules fetes per nosaltres i explicant episodis de la nostre història que molts segurament desconeixen, perquè està molt bé saber com va ser la guerra d'independència dels americans o qui va ser William Wallas, però collons millor està saber qui fou Bac de Roda o el general Moragues. Bé, i ara tot i que la societat a la que jo espiro dista molt de l'actual i dels sistemes ens els quals es regeix, sé que actualment hi ha coses que de moment no es poden canviar per una simple qüestió de falta de gent que així ho vulgui, i un cas concret és l'economia que avui en dia encara es basa en els diners i tot la pesca que està muntada, i bé exposaré els beneficis que jo crec seguint aquestes regles dels diners a les quals de moment estem tots atrapats que poden beneficiar la creació de pel·lícules catalanes de qualitat.

Per un costat des d'un punt de vista econòmic una indústria forta de cinema és una font econòmica que pot millorar l'economia del país i per una altre és una indústria que no malmet el territori com és la construcció i no et fa esclau d'altri com és el turisme, per un altre costat el fet de tenir una indústria de cinema fa que es tingui més autonomia en aquest afer, ara com ara totes les pel·lícules venen de fora, amb el que això comporta, i tenir-ne de pròpies i de bona qualitat fa que no sigui així, a veure, no és que cregui que se li hagi de fer la competència a Hollywood, dubto que ara com ara es pugui fer, ni molt menys, està molt bé veure pel·lícules que es facin a d'altres llocs, però si també hi ha oferta catalana doncs llavors com a mínim una part ja no és de fora i per tant les despeses en moltes coses baixa.

Bé, i per un altre cantó hi ha la part de que si es fessin pel·lícules de la nostre història afavoriria el sentiment nacional, i de pas donaria a conèixer coses de la nostre història, que vulguem o no, la gent se'n recorda més si ho ha vist en una pel·lícula que si li han dit a classe. I per un altre cantó que hi hagi actors catalans de referència i per tant que la gent els hi agradi i tal com passa amb els actors nord-americans doncs també pot ajudar a la catalanitat al visualitzar catalans amb coses que agraden, tot i que això últim no m'agrada gaire, no soc gaire partidari dels ídols i tal, però malauradament avui dia això hi és, i millor que siguin ídols catalans i que ho siguin per ser actors bons que no per ser un bala perduda que l'únic merit que té és casar-se amb un famós i després vendre exclusives.

I una cosa que està molt de moda avui, els doblatges, si són pel·lícules catalanes ja estan en català XD, perquè compte, una pel·lícula en castellà no és catalana per molt que es faci a Catalunya.

I per últim enllaçaré un tema que pot ser complementari al cinema, les sèries de televisió. També estaria bé fer bones sèries per moltes de les coses abans esmentades pel cinema, però a més per una altre, avui en dia amb internet moltes sèries al dia següent de sortir e Estats Units ja estan a la xarxa subtitulades, però en quin idioma, en castellà, una bona producció de sèries autòctones ens ajudaria molt a la llengua, ja que evidentment no sortirien per internet abans que per la televisió, i ja sortirien en català.

Bé, doncs per avui ja està bé.

3 comentaris:

Moroboshi ha dit...

Ei, m'alegro de la resurrecció del teu bloc. Tens raó amb això del cinema, però desgraciadament ja veus què passa quan es parla de fer cinema en català, que diuen que no ven i que les sales hauran de tancar i no sé què més. Però és un peix que es mossega la cua: la gent al principi no anirà a veure les pel·lícules en català perquè mai no l'han deixat acostumar-s'hi, però en fi.

Pel que fa al cinema català de debò, jo penso el mateix: si és en castellà no és català. Tampoc és cinema espanyol el cinema argentí finançat per TVE. Però als Premis Gaudí de cinema, que ja porten dues edicions, no fem més que premiar cintes en castellà. No hi ha remei.

Ara, si és qüestió de provocar impacte, la millor solució seria una pel·lícula de Hollywood agafant personatges catalans, com van fer amb Braveheart, que al cap i a la fi és una història que ni els va ni els ve. T'imagines? "1714: la preqüela de 2012" (per vendre).

El Santuari de Kato ha dit...

El problema és que no hi ha valentia per fer el que cal fer.

Neith ha dit...

Ei!! Home, això ja fa més bona pinta, així així, a treure la pols al bloc i a deixar anar reflexions i notícies! :p

Sobre el que publiques, ais noi, si sols fos el cinema, però n'estic ben tipa de sentir castellà a TV3. Si tenim una televisió catalana per què haver de sentir personatges en castellà? Personatges en castellà, anuncis fets en castellà i que no els doblen al català, i tot això emès per Televisió de Catalunya.

A voltes tal i com va el tema de la llengua penso que sí, serem independents però acabarà Catalunya essent un territori castellanoparlant. Recoi, més de 300 anys d'ocupació fan mal, molt de mal.