TORNANT A CASA

Era nit, una nit clara i ben il·luminada per una perfecte lluna plena, rodona, lluent, majestuosa, el camí transcorria al llarg d'un paratge de somnis, frondosos arbres, roques magníficament tallades per la ma de la natura................un gran silenci l'acompanyava, ell anava a peu, el seu cavall ja feia jornades que era mort, duia la seva armadura ja desgastada per la batalla, l'espasa al cantó esquerra, l'escut a l'esquena...............hi havia una gran silenci, una gran tranquil·litat, tranquil·litat falsa, i ell ho sabia, ja feia estona que el seguien, eren uns tres, esperarien a atacar-lo quan s'endinses més en el bosc, un bosc formós que mica en mica s'anava fent més i més frondós..................tenia els músculs en lleugera tensió, a punt per desenbeinar l'espasa agafar l'escut i donar cara la seva vida, no estava en perfectes condicions, la batalla havia sigut dura, i les 10 jornades següents de camí l'havien esgotat molt.............passaven les hores, ell ja estava impacient, car sabia que el millor era que ataquessin ells primer, que es descobrissin................un crit va donar la senyal, tres ombres van sorgir amb atacs calculats i letals, però ell va respondre amb una velocitat increïble, havia parat els tres atacs, estava amb la seva espasa a la ma dreta i el seu escut a la ma esquerra, mirada furtiva, músculs en tensió, si, donaria cara la seva mort..............