dissabte, 12 de febrer del 2011

La ideologia dels diners

Hola. Després de força temps sense escriure, avui m'he animat, s'ha de dir que feia dies que volia escriure quelcom, però no sabia de què (bé, pel cap se'm van passar alguns temes, però no em vaig veure en cor de poder escriure sobre ells) i avui tot llegint coses per internet, m'he il·luminat.
Vull parlar de valors, de principis morals. Jo soc una persona que es regeix per principis morals, em considero una persona d'honor, i li dono molta importància als valors. I si crec que en la societat actual quelcom falla, són precisament els valors. Conceptes com l'honor, la dignitat, la rectitud o simplement fer allò que un creu correcte són avui dia una cosa estranya, i no dic que es pugui aclamar al cel aquest valors, però d'una manera hipòcrita, d'una manera falsa.
Avui en dia el principi que regne és el dels diners, la gent pot fer qualsevol cosa per ells, només cal veure la televisió per adonar-se que hi ha gent que es denigra a ella mateixa o als altres simplement per una recompensa econòmica, i malauradament aquests personatges són envejats i admirats.
A mi m'han recriminar que fes alguna acció amb una motivació moral amb l'argument de què “això no dona diners”. Molta gent pot trencar els seus principis simplement per guanyar més diners o no guanyar-ne menys.
Els diners, el fet de guanyar diners, és la ideologia que avui guanya, és la moral que avui dia està més estesa i que guanya més adeptes. I això, és simplement un pas més cap a la decadència de la humanitat, un món sense bons valors. Un món què es mou per interessos què canvien al so del metall monerístic o del cop de xec. Un món on la gent no respecte als altres ni a un mateix, perquè algú què és capaç de denigrar-se per fer un espectacle per diners, no es respecte a si mateix, i algú què no és capaç de respectar-se a si mateix, difícilment ho podrà fer als altres.
Per un món millor, de gent millor, fa falta tenir uns valors, i certament, el valor de guanyar riqueses no és l'adequat. L'honor i la dignitat han de ser principis cabdals en la nostre moralitat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

A risc de poder ofrendre't, perquè ets un home, crec que tota aquesta crisi de valors té un motiu, i és que la majoria de governs del món estan governats per homes. Està demostrat científicament que els homes fan treballar més una banda del cervell que l'altra; agressivitat, competivitat... Sota mesura aquests factors estan bé, però certament tots els governs estan descontrolats.

Sí que n'hi ha valors... Els diners. Que no haurien de ser-ho, però la població l'ha esdevingut així. Què li anem a fer. Crec que més dones en la presidència no vindrien malament. Això sí, Margarets Trachters no, per favor. Dones autèntiques.

Salut,
Effy.

El Santuari de Kato ha dit...

No hi estic gens d'acord. Certament els homes som més agressius que les dones (fet i fet tenim més testosterona) però els valors són una cosa moral, no instintiva. Per tant, la falta d'uns bons valors està determ,inada per una mala moral. Encara què hi haguessin més dones, si tenen la mateixa moralitat que els homes, és el mateix. En temes de moral, el gènere és igual, el que importa són els principis de les persones.