Avancem

Hola gent, ahir vaig estar present a la manifestació que es va convocar a Barcelona arran de la sentència de l'estatut, una allau de gent va inundar els carrers on es feia la manifestació, una allau d'estelades els acompanyaven, volien que fos una manifestació a favor de l'estatut, nosaltres volíem fer-la nostre i que fos una manifestació a favor de la independència, i ho vam aconseguir, ens la vam fer nostre, i els que tantes picabaralles varen fer durant la setmana per que “ningú els podia negar encapçalar la manifestació” no han anat al cap davant, i l'indigne d'en Montilla ha hagut de marxar de la NOSTA manifestació, molts d'altres haurien d'haver fet com ell, però certament era qui més s'ho mereixia, la gent s'està despertant, i fa goig veure que el que fa anys que alguns venim dient, que l'única sortida és la independència, la gent ho està fent seu, feia goig veure gent de totes les edats a la manifestació, feia goig escoltar els clams a favor de la independència, feia goig llegir les diverses pancartes, excepte les dels de sempre que no volen veure les coses, dels que continuen voler-nos enganyar amb l'espanya plural i el federalisme, gent que ahir es va poder veure que eren minoria, el que a nosaltres sempre ens diuen, que som minoria, ahir ells ho eren.

No sé quants érem, no en sé el numero, diuen que érem més d'un milió, jo el que sé és que érem molts, molts que hem anat a reclamar la independència, certament amb projectes diferents per aquesta, però tots amb un anhel, el de que el poble català sigui lliure del jou espanyol.

Això no és el final de res, això és la continuació d'una guerra, on hi haurà nombroses batalles, i ara a sigut la primera que hem guanyat, la de fer obrir els ulls, la de que la centralitat política i la via “útil” sigui la independència, encara ens en quedem moltes per lliurar, però guanyar-les està a les nostres mans, avui més que mai ens hem de fer dignes de la nostre pàtria i deslliurar-la de les cadenes que la tenen captiva, presonera, agenollada, i que fa possible que les sangoneres la malmetin, ja no és temps de mitges tintes, ara ja només hi ha dos bàndols, els que volen la llibertat i els que no, i la llibertat és la independència.