Defectes

Bé, aquesta reflexió tracte sobre el tema dels defectes, sobra no reconèixer-los i negar-los, i el fet de simplement dir-los ser tractat com una cosa negativa i que ha d'anar forçosament lligat a la discriminació. Però no parlo de qualsevol defecte, n'hi ha que si que es reconeixen i no hi ha cap problema, parlo dels defectes físics o psicològics, sembla que siguin un tabú, es nega la seva existència, i això no està bé, no s'ha de discriminar a ningú per això, però no està bé simplement obviar l'existència de defectes, jo per exemple tinc un intel·ligència força limitada, diguem que estic per sota del més habitual, i com ho sé, en soc conscient, ho accepto i puc actuar en conseqüència, però no, moltes vegades quan li dic algú que soc inferior intel·lectualment m'ho nega, collons no m'ho neguis, és així, de la mateixa manera que sé que soc superior en altres coses a molta gent, doncs soc inferior en aquest aspecte. Negar que hi ha defectes i que hi ha gent superior o inferior en alguns aspectes a d'altres és dolent, és així i no passa res, hi ha gent que serà superior en unes coses i inferior en d'altres, i altres que serà al revés, saber quines són les nostres limitacions en unes coses ens pot ajudar a superar-les amb unes altres.

A més, trobo força negatiu negar-li a una persona que té un defecte l'existència d'aquest, perquè se'l pot dirigir a que ignori el defecte, i així no avançarà. Per il·lustrar això tornaré a l'exemple de mi mateix en dos casos, com ja he dit, la meca capacitat intel·lectual i mental és força deficient, això és una cosa que s'ha fet pales sempre en el moment d'estudiar, la meva capacitat de retenció és força dolenta i necessito estudiar molt per poder memoritzar el mateix que una altre persona potser simplement llegint-ho dues o tres vegades ja ho recorda, doncs el fet de ser conscient de la meva limitació i acceptar-la, doncs simplement podia plantejar un sistema d'estudi apte per a la meva ment, que es tractava en estudiar molt, i fer-ho per parts, intentar memoritzar un full, després un altre, i després repassar mentalment els dos, després memoritzar un altre i repassar mentalment els tres i així, i després cada dia pel matí repassar mentalment tot el que havia estudiat el dia anterior. Evidentment tot aquest sistema d'estudi m'ha costat anys poder-lo fer (cosa que es pot veure amb l'evolució de les meves notes). I el segon cas és un que em passava quan era força petit, la meva incapacitat per organitzar-me, a l'escola em passava que tots els fulls que feia de totes les matèries les posava dins el calaix de la taula sense cap ordre i amb el que això comportava per després recuperar-lo, però no ho feia per mandra o perquè no m'importés organitzar la meva feina, simplement no era capaç, mentalment era incapaç de fer una organització, doncs lluny de negar-me la meva pròpia incapacitat i per tant defecte i per tant inferioritat, el que vaig fer és acceptar-ho i cercar una manera de solucionar-ho, i així va néixer la utilització d'una carpeta amb separadors, i gracies a això mica en mica vaig poder aprendre a organitzar-me. Doncs si m'hagés negat a acceptar les meves limitacions mentals segurament no hagés pogut millorar i potser ara no tindria ni el batxillerat ni la ESO, i potser la meva capacitat ara seria inferior.

I el mateix passa amb el defectes físics, si una persona té un defecte físic i l'accepte, pot superar les limitacions d'aquests amb la resta del cos. Negar el defectes dels altres és una mostra de paternalisme totalment nociva per a l'altre, i negar els propis és una mostra greu de falta d'autocrítica nociva per un mateix. Per superar un defecte, s'ha d'acceptar.