EL MÓN DEL CICLISTA

Hola, aquestes hores m'hauria d'anar a dormir, car venint cap aquí he estat cabilant un text i no vull anar-me'n a dormir sense haver-lo escrit, doncs bé, el tema que ens treu la son avui és el tema de les bicicletes, jo últimament hi vaig bastant amb elles (només com a amics, no us penseu el que no és) i vull parlar sobre el carril bicicleta, els milers i milers de kilòmetres de carril bici amablement habilitats pels nostres polítics (espera que vomito), un carril bici que tu vas tranquil·lament en ell i de sobte.......plam........s'acaba, si, així sense més i busque't la vida nen, aaaaa...........a cascar-la al camp, que me'ls veig quan varen fer el carril “va, fins aquí que ja m'he cansat”, a veure, que costa fer-lo més llarg o com a mínim que acabi d'una manera fàcil per incorporar-se a la carretera, però no, pim pam pum el carril s'acaba.

Ara parlarem del carril bici pròpiament, concretament de la part de “viabilitat”, circular per un carril bici és un perill constant, en qualsevol moment persones amb tendències suïcides es poden llençar dins del carril i en la teva trajectòria, que jo quant passo per una parada d'autobús a tocar d'un carril bici ja tremolo, redueixo la velocitat i m'obro (no, no em tiro pets a dojo), un cop travessat el camp de mines humanes ja puc respirar una mica tranquil, però no del tot, falten els cotxes aparcats en el carril bici, o les bosses d'escombraries, siiiiiiii, les bosses d'escombraries, està el corresponent contenidor a tocar de carril i va, deixem les deixalles aquí al mig, per no parlar d'aquells semàfors que com ho explicaria, l'espai per on has de passar, també serveix perquè es posin els cotxes que volen girar, està fet així de maco i bufo, i clar tu vas amb la teva bicicleta (només com amics) i el semàfor està en verd per a tu, però..........ai l'ós!!!! hi ha una muntera de cotxes allà tots juntets i clar, tu penses “veus com hauria d'haver incorporat un llença míssils a la bicicleta”.

Per últim vull comentar una cosa curiosa que he vist, i són unes bandes al carril bici d'aquelles com les que posen als cotxes perquè redueixin la velocitat, i jo ho entenc, vas en la bicicleta pim pam pim pam i a la que te n'adones ja has trencat la barrera del so diverses vegades, sense anar més lluny jo mateix l'altre dia la vaig trencar unes 15 vegades, si és que els ciclistes som un perill per la població mundial, ens envalem ens envalem i ens enviem per correu (si, hi ser, és un acudit molt dolent, però és el meu bloc i foto el que vull), però s'ha de pensar que som gent que patim molt a causa de les adversitats abans nombrades, jo crec que s'hauria de fer una ONG de l'estil apadrina un ciclista, no de veritat, ho hauré de reflexionar amb el coixí que ja fa estona que em crida, apa bona nit.