EL MÓN DEL CICLISTA

Hola, aquestes hores m'hauria d'anar a dormir, car venint cap aquí he estat cabilant un text i no vull anar-me'n a dormir sense haver-lo escrit, doncs bé, el tema que ens treu la son avui és el tema de les bicicletes, jo últimament hi vaig bastant amb elles (només com a amics, no us penseu el que no és) i vull parlar sobre el carril bicicleta, els milers i milers de kilòmetres de carril bici amablement habilitats pels nostres polítics (espera que vomito), un carril bici que tu vas tranquil·lament en ell i de sobte.......plam........s'acaba, si, així sense més i busque't la vida nen, aaaaa...........a cascar-la al camp, que me'ls veig quan varen fer el carril “va, fins aquí que ja m'he cansat”, a veure, que costa fer-lo més llarg o com a mínim que acabi d'una manera fàcil per incorporar-se a la carretera, però no, pim pam pum el carril s'acaba.

Ara parlarem del carril bici pròpiament, concretament de la part de “viabilitat”, circular per un carril bici és un perill constant, en qualsevol moment persones amb tendències suïcides es poden llençar dins del carril i en la teva trajectòria, que jo quant passo per una parada d'autobús a tocar d'un carril bici ja tremolo, redueixo la velocitat i m'obro (no, no em tiro pets a dojo), un cop travessat el camp de mines humanes ja puc respirar una mica tranquil, però no del tot, falten els cotxes aparcats en el carril bici, o les bosses d'escombraries, siiiiiiii, les bosses d'escombraries, està el corresponent contenidor a tocar de carril i va, deixem les deixalles aquí al mig, per no parlar d'aquells semàfors que com ho explicaria, l'espai per on has de passar, també serveix perquè es posin els cotxes que volen girar, està fet així de maco i bufo, i clar tu vas amb la teva bicicleta (només com amics) i el semàfor està en verd per a tu, però..........ai l'ós!!!! hi ha una muntera de cotxes allà tots juntets i clar, tu penses “veus com hauria d'haver incorporat un llença míssils a la bicicleta”.

Per últim vull comentar una cosa curiosa que he vist, i són unes bandes al carril bici d'aquelles com les que posen als cotxes perquè redueixin la velocitat, i jo ho entenc, vas en la bicicleta pim pam pim pam i a la que te n'adones ja has trencat la barrera del so diverses vegades, sense anar més lluny jo mateix l'altre dia la vaig trencar unes 15 vegades, si és que els ciclistes som un perill per la població mundial, ens envalem ens envalem i ens enviem per correu (si, hi ser, és un acudit molt dolent, però és el meu bloc i foto el que vull), però s'ha de pensar que som gent que patim molt a causa de les adversitats abans nombrades, jo crec que s'hauria de fer una ONG de l'estil apadrina un ciclista, no de veritat, ho hauré de reflexionar amb el coixí que ja fa estona que em crida, apa bona nit.

ELS COL·LOCADORS D'INDICADORS A LA MUNTANYA

Ara faré una reflexió sobre els senyorets que es dediquen a col·locar els cartells i d'altres indicacions a la muntanya per delimitar rutes, ja sigui de l'estil GR com el camí de Santiago, vull saber quin criteri tenen, si si, perquè jo he sigut una de les nombroses (per no dir milers) de víctimes del seu criteri (o falta de criteri), jo tinc experiència en GR i un trocet del camí de Santiago, a veure, perquè collons en llocs on està clar el camí i no hi ha cap mena de desviació ni dubte possible (a no ser que siguis d'aquells amb tendències de saltar per precipicis o córrer entre els arbres) hi ha una senyal perfecte cada 4 metres i en canvi on hi ha desviacions de 4, 5, 6 camins NO HI HA RES o el que hi ha està fet amb el cul, perquè collons no fan les coses bé, es clar, segur que el que posa els senyals ja s'ho sap i l'importa una merda, però els que no els el sabem si que ens importa, que costa posar bé els senyals, que després et perds i et passes 2 hores caminant per un camí que no és i et cagues en tot i més.

Jo crec que hauríem de fer quelcom, no ser, crear un guerra mundial, un revolució mundial, destruir el món i tornar-lo a crear, no ser, però vaja això no pot seguir així, hi ha famílies destrossades, que van perdre algun familiar per culpa de les males senyalitzacions, “el nen va marxar a donar un tomb per la muntanya i encara no ha tornat, i d'això ja fa 10 anys”, “el meu pare va sortir a collir bolets i no s'ha sabut res més d'ell”, frases com aquestes s'escolten arreu dels Països Catalans, senyors, la població està commocionada, fins quan haurem de patir aquests abusos. Revoltem-nos!!!!!

L'ALTERACIÓ DE L'ESPAI-TEMPS

Hola amiguets i amiguetes, avui us vull parlar sobre un tema que potser vosaltres direu "quina collonada!!!" però jo no, jo l'he patit en les meves carns, ossos, sang i d'altres parts del cos humà. Doncs entrem en matèria, el tema és l'alteració de l'espai-temps, aquest fenomen l'he pogut experimentar jo i altres individus, no no, no us rieu, és verídic, aquest diumenge l'he tornat a patir.......vem sortir d'excurssió uns amics i jo, vem sortir de Sant Celoni i el nostre objectiu era un poble de platja amb parada de tren (vem acabar en un altre poble també de platja i tren, però això és secundari), era una excurssió per acabar a l'inici de la tarda, però................vem trigar poc més de 9 hores, el temps i l'espai es va distorsionar, és la única explicació raonable que l'hi trobo, és un fenomen curiós (per no dir torracollons) que ens acostuma a succeir quan anem d'excursió, jo crec que l'interacció entre criatures influenciades pel manga i el rol i la naturalesa provoca un ruptura en el teixit de l'espai-temps i per això es deforma, el cas és que sempre es deforma en més temps i espai, ho continuaré estudiant..........

MARAVELLES DE LA HUMANITAT

Bé, actualment hi ha diversos edificis, escultures, etc.. catalogades com a maravelles de la humanitat, bé doncs jo vull fer una altre llista (si ja ser que això ja ho estan fent d'altres, però és igual) sobre maravelles de la humanitat, per tant en cada post d'aquest estil parlaré sobre una meravella. En aquest primer escrit parlaré de la millor maravella de la humanitat, la millor creació que ha pogut engendrà l'ésser humà, i es tracte de Bola de Drac. Si petits mortals, Bola de Drac és la millor sèrie del món, i qui digui el contrari menteix, però molt, i dir aquestes coses és pecat, i dels grossos et pot caure veure reposicions de les gal·les de la primera durant 200 anys, avisats esteu.

Doncs això, aquesta sèrie creada per Akira Toriyama (esperem la seva canonització de manera frisosa) en la nació del sol naixent. Cal aclarir que Dragon Ball GT és una tumor creat per la televisió per acabar d'explotar Bola de Drac, però vaja el que és la sèrie en si, està molt bé, i crec que hauria de ser una assignatura obligatòria a les escoles, aprenent les diferents tècniques, la cronologia, vaja, un raconet se li pot treure a l'horari escolar, trèiem hores de castellà i ja està.

Per tant en el numero 1 del rànquing de meravelles de la Humanitat estaria Bola de Drac.

L'ESPASA DEL DESTÍ

En temps antics, on criatures de somnis, deus, dimonis i mortals caminaven i llutaven sobre la terra, fou forjada una espasa de gran poder................una espasa llegendària.....una espasa prohibida.........l'espasa del destí. Era una espasa formosa, de fulla negre com una nit del solstici d'hivern, empunyadura d'or i incrustacions de pedres precioses que llueigen i reflecteixen la llum en milers de colors, amb un encant que recorda l'alba.

El ferrer va ser una criatura antiga, fins i tot per aquell temps, era l'últim dels seus, va transmetre tots el coneixements de la seva raça en l'espasa, secrets antics i poderosos.

L'espasa va romandre en lloc segur durant molts anys, fins que algú la va trovar, algú de cor fosc i malignes intencions, amb el poder de l'espasa va dominar i subjugar la resta de races, la resta de criatures, fins que aquestes es relevaren i feren una guerra de repercussions inimaginables, practicament totes les races foren esborrades del món..............i l'espasa..................es va perdre..........................i fins avui en dia està en lloc incert, va desapareixer i millor que sigui així, car, potser algún dia sigui trovada, i llavors, potser s'acabi tot..................

L'espasa del destí,

epileg de l'Obra dels Temps Antics

CURIOSITATS

Doncs mireu aquesta fotografia, em va fer gràcia el gos tot posat mirant per la finestra "a veure qui passa pel carrer?" "mira aquell". Cosa curiosa.

EL SENYOR QUE DORM

Doncs bé, aquesta anècdota va passar far temps, anava jo a casa d'un amic meu, era per la tarda, quan em vaig trobar un home dormint en un matalas en una plaça, aquell home amb el seu calçat al costat i la seva inmensa panxa on hi podria viure una civilització sensera. Doncs ja està, no és tant impactant com l'altre però bé.

La fotografia és de l'home en qüestió, primer vaig passar de llarg, però després vaig tornar i li vaig fer la fotografia. XD.

FOTOGRAFIES DE VEHICLES

Mostrar-ho tot

COSETES QUE EM PASSEN PEL CARRER

Hola!!!!!! Aquest text ja no és passat del messenger (els dos anteriors si). Avui explicaré una cosa curiosa (per dir-ho d'alguna manera)que em va passar.................diria que dilluns de la setmana passada. Doncs bé, comencem, anava jo caminant pel carrer direcció a l'estació per agafar el tren per anar a treballar, encara no eren les 7 del matí, llavors vaig veure una dona que anava amb bikini o roba interior (la primera cosa que vaig pensar és que era un bikini, però després pensant-ho també podria ser roba interior, total jo estava a una certa distància i no la vaig mira gaire, un cop d'ull) i un abric llarg, de tal manera que si es cordava l'abric ningú sabria que duia de roba, bé, jo vaig continuar caminant, vaig pujar per unes escales i quan ja estava arribant a dalt d'aquestes, escolto un "ts ts" provinent d'on era la dona, vaig mira i vaig veure que s'havia col·locat en un portal (de tal manera que només se l'ha podia veure des d'on jo era) i s'havia tret el pit esquerra amb les mans, jo vaig continuar anant cap a l'estació. Aquestes coses et fant pensar diferents coses:

1: La gent està molt malament (però molt).

2: La gent va més calenta que el soldador de l'equip A (o va molt necessitada).

3: La gent no té criteri (o no hi veu bé).

4: Ecspanya és una merda (això no té res a veure, però és veritat).

P.E.: A cop d'ull la noia/dona malament no estava, però vaja, la veritat no la vaig mirar gaire.

P.E.: La imatge no té relació, però és igual, és el meu bloc i foto el que vull.

LA GRAN GUERRA

S'apropa l'apocaipsis, el dia del judici final, la Gran Guerra s'aproxima, em pas lent, car ferm. Els seus estandarts onegen al vent de tramuntana, les armadures de lurrs guerrers desperpegen amb tons daurats, armes en beina, escuts a l'esquena, estan preparats per la batalla......car, els exercits de la veritat, de la raó, de la justícia i la llibertat també ho estant, pel seu honor que lluitaràn i guanyanràn aquesta última batalla.

La nit arriba, l'última avans de l'inici de la continuació o l'inici del final, l'espasa desidirà. ës un dia solejat, malgrat tot, la tensió es respira en l'ambient. Comença la marxa, estandarts oposats, uns de mort i destrucció, altres de justícia i llibertat.............comença tot, la sang i els gemecs són la melodia de la batalla.

La sang dels enemics es rajada amb fúria, els cossos mutilats sense contemplacions, ambdos bàndols han sigut minats en numero però no en valor i determinació.....es replegen, és tard, demà serà el combat decissiu. La nit és fosca i clara, les estrelles es veuen al firmament amb una nitidesa excel·lent.

És el dia final, el combat decissiu, comença la mateixa cantarella............les tropes de l'abominació són destruides, la seva carn és deborada pels voltors i la seva sang es filtre per la terra abonant les terres, car les tropes de la llum i l'esperànça també han sigut fortament reduides, només 12 han sobreviscut, els 12 més forts, els 12 més valents, els 12 heròis de l'apocalipsis, ells explicaràn el que han vist, ells recordaràn a les noves generacions el que aqui van viure................ara comença tot............és l'inici d'un nou món.

HONOR I GLÒRIA PELS DOTZE!!!!!!!

EL BOSC DELS ISARDS

Aquest text estava en el meu espai del messenger i el passo aquí:

Hola amics, avui us vull parlar d'un lloc misteriós, un lloc on molt guerrers i no pocs mags han mort sense remei a mans d'unes poderoses criatures, els Isards, guerrers antics ensinistrats desde segles en el formòs art de la guerra. Jo hi vaig ser, jo i dos acompanyants més, tots tres vem sobreviure en aquell bosc, gràcies a la nostre força de voluntat i pot ser per ser uns dels pocs sabedors del Cony de la montanya, bé doncs això, el bosc dels Isars és un bosc que ha sobreviscut a la civilització, un reducte de la màgia que antigament regnava pel món. És un bosc on tota classe d'orientació és inutil, haniràs on la màgia del bosc vulgui, sota l'atenta mirada dels Isars.

El bosc en concret es trova aprop de coma de vaca i de Queralps, un indret molt maco i abundant en aigua i queviures, és on està el reducte del poblat dels Isards, que avans dominaven la terra, és una civilització antiga i sàvia, però no tenim gaire informació d'ella, és un misteri, seguirem investigant.

Hola!!!!!!!!!!!

Doncs això, hola, després de la meva experiència en la creació d'un espai del messenger, ara em passo als blocs, no soc un expert en el tema ni molt menys, però aniré fent. No escriuré gaire, a falta de ganes i d'imaginació (a part de falta de facilitat de paraula), car aniré fent.

Escriuré cosetes que em passen o anades de bola, o comentaris de pel·lícules, si puc el que faré és passar els escrits que ja tenia en l'espai del messenger aquí.

A que és maco el drac XD.

Salut